IRENEU SEGARRA

El monjo va dirigir durant 44 anys l'Escolania de Montserrat

Redacció
El músic i monjo Ireneu Segarra i Malla va morir ahir als 88 anys d'edat al monestir de Montserrat. Segarra, que va ingressar al monestir l'any 1933, va ser director de l'Escolania de Montserrat durant 44 anys, des de 1953 fins al juliol de 1997.
Segarra és considerat un personatge clau en la música litúrgica catalana del segle XX, ja que sota la seva direcció l'Escolania va iniciar un procés d'internacionalització, que la va dur a actuar amb notable èxit en diferents països europeus, Israel i el Japó.
Com a compositor d'obres musicals, Segarra es va dedicar principalment a la litúrgica, en llatí i en català. Tres misses responsorials destaquen especialment en el seu currículum: l'Himnari dels fidels, Els salms i Els cants bíblics.

Creu de Sant Jordi
Però si una cosa s'ha de destacar de la vida del pare Ireneu era la seva vocació per la docència musical. Generació rere generació, Segarra va forjar les veus dels escolans de Montserrat des que fou ordenat sacerdot, el 1941, fins mesos abans de la seva mort. De fet, el 1973, ell fou l'impulsor de l'Escola de Pedagogia Musical, que tenia com a finalitat promoure el seu propi mètode de mestratge musical.
Durant la seva carrera, el pare Segarra es va dedicar a difondre internacionalment la música litúrgica catalana, per la qual cosa se li va atorgar la Creu de Sant Jordi el 1986.

Per a molts, el pas per l'Escolania de Montserrat ha estat fonamental. M'atreviria a dir que, fins i tot, ha estat un dels millors regals que ens han fet mai. Durant molts anys -més de quaranta!- parlar de l'Escolania de Montserrat ha estat lligat a tot un personatge: el P. Ireneu Segarra. El P. Ireneu, com sempre l'hem anomenat els escolans, ha estat i serà per sempre un nom clau dintre d'aquesta rica i centenària escola de bons músics.
Els qui ens hem posat en el difícil però tant gratificant món de la música, devem a ell -i a un bon equip de monjos músics que sempre han estat al costat de l'Escolania i que seria injust oblidar!-, part del nostre coneixement, musical i també humà, que mai agraïrem prou. La musicalitat, la il.lusió, la tenacitat, la confiança, l'aprofitament cronomètric del temps, la treball minuciós en aquells petits detalls que en fan grans després els resultats, l'energia incansable (encara ara he d'anar amb compte al saludar-lo perquè no em destrossi el braç!), i, sobretot, la constància i la paciència -que tanta se'n necessita!-, són algunes de les seves virtuts, que, personalment, més m'han servit sempre d'exemple a l'hora d'enfocar l'estudi de la música amb seriositat. Recordo quan, a l'inici de l'estada a l'Escolania, a la bonica sala del mig del pis de música, ens anava formant, com amb una mena de "polvos màgics", unes veus que serien úniques al món. Ens feia estimar i viure la música. I, més tard, quan preparàvem concerts a Israel o a Viena, hi posava tanta il.lusió, que per força havien de ser un èxit! I l'emotiva religiositat que ens contagiava en els enregistraments de l'"Officium Hebdomadae Sanctae" de Victoria, per a mi una gravació única!... De veritat que en són tants els records...
És just també de reconèixer que, a part del seu mestratge a l'Escolania, el P. Ireneu ha deixat un llegat que el nostre país no pot deixar escapar. Quants països poden presumir de tenir un mètode d'aprenentatge musical tant autòcton i de tanta qualitat? La visió que en té el P. Ireneu, a diferència d'altres tractats avorrits, carques i massa escolàstics, forma "el músic", i ho fa en català. Això és molt important. Compositor vigorós, obert, modern i popular quan convé, transmet en la seva música part de la seva persona. Una persona que, m'atreviria a dir, ha estat primer, i abans que tot, un monjo convençut, un home de fe donat del tot a Déu -com algú diu un monjo exemplar!-, que n'ha fet de la música un servei que molts hem tingut la sort de compartir. Gràcies, P. Ireneu!

¨ Petita col.laboració en el llibre: "Ireneu Segarra, mig segle de mestratge musical" editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Serra d'Or, núm. 206). 1998. http://www.pamsa.com/.

La idea principal del método Ireneu Segarra es que:
Está pensado principalmente para ser aplicado en escuelas de música especializadas, aunque también puede darse en escuelas normales, siempre y cuando le dediquen a la música un tiempo diario. Consta de 8 cursos.

Características:
La canción es la base del método, como en el método Kodály. Se empieza por canciones populares sencillas, pero se llega a canciones extranjeras más complicadas o de otras épocas de la historia de la música.

Se da mucha importancia a la educación sensorial: experimentar antes que asimilar. Se trabaja, pues, la educación rítmico-motora y del oído para desarrollar el sentido musical de los niños y preparar el camino para futuros aprendizajes. El aspecto rítmico se basa en el trabajo motor que permite obtener una buena coordinación y una independencia de movimientos, tanto individuales como en grupo. En el aspecto melódico se prepara el oído para captar el sentido ascendente o descendente, la relación de las frases, etc.

También se concede gran importancia a las audiciones, que amplían el horizonte de conocimiento de la música y ayudan a adquirir el hábito de escuchar.

M'agradaria explicar sense estendrem, cosa difícil, la importància que l'Escola de Pedagogia ha tingut en aquesta llarga i díficil etapa de la creació de les escoles de música (1980-2000) sobretot perquè la nostra ha recollit molts fruits d'aquest fet rellevant que hem viscut plenament, i que avui, en el nostre 20è aniversari, vull destacar.
L'escola de pedagogia amb el pare Ireneu, i al seu costat tot un gran equip de músics interessats per l'ensenyament, la cultura i d'altres aspectes polítics i històrics, va ser en el seu moment una llum màgica marcant un nou camí en aquest món fins a les hores arcaic, rònec i molt sovint mediocre, amb algunes excepcions!!!
L'equip de professors de l'escola eren músics d'una qualitat humana extraordinària, formats molts d'ells a diferents ciutats d'Europa. I per fi a Catalunya, i amb català!, es podia parlar de música de veritat i crear un col·lectiu de pedagogs amb un projecte comú: la música s'ha de viure...
Recordo amb entusiasme haver gaudit plegats d'un viatge a Hongria (situeu-la 15 anys enrera) aprenent en directe dels nens i nenes cantant amb el seu cor, a l'escola, a l'església, a les places, veure amb quina quotidianitat aquests infants tocaven els instruments, les bandes, orquestres, ….també gent de totes les edats.
Aquestes i altres vivències són les que varen fer que l'escola de pedagogia reunís durant més de 15 anys a músics que volíem dedicar-nos a ensenyar però que mai ningú ens havia ensenyat com fer-ho!!!
Els alumnes de l'escola de pedagogia érem tots aquells que engegàvem projectes d'escola amb tot l'entusiasme i la energia que rebíem. Ens trobàvem a la seu de Manresa des de punts tant llunyans com Berga, la Sénia, Ripoll, Maresme, Palafrugell, Vic, Girona...
Membres de l'escola són avui, directors de conservatoris actius professionalment en la vida concertística, assessors del departament d' Ensenyament.
Quan el pla educatiu Logse, arriba a les escoles de Música, a totes les nostres ja feia més de 10 anys que teníem aquesta ordenació acadèmica que la nova llei dicta com a "nova", elaborada amb el projecte educatiu del centre.

Blanca Soler, en motiu del XX aniversari escola de música d’Arenys de Mar.

Concert de l'Escolania en el marc del Festival Internacional de Música de Sant Hilari. 1991.

Aquell dia es va interpretar la versió coral de la meva sardana "Poble que canta"

Clica la imatge per ampliar-la

Publicacions i catàleg de la seva obra

Llibre: Ireneu Segarra, mig segle de mestratge musical. http://www.trito.es/details.php?ref=DL0088
Catàleg de llibres publicats d’Ireneu Segarra. http://www.arcdebera.com/autors/S/Segarra,+Ireneu.htm

Antoni Miralpeix. Blanquerna. 22-11-2005

	Article diari avui (20-11-2005): Mor Ireneu Segarra
	Homenatge al Pare Ireneu. Vernat Vivancos
	El mètode Ireneu Segarra
	L'escola de pedagogia del pare Ireneu Segarra. Blanca Soler
	Un record gràfic del concert de l'Escolania de Monstserrat a Sant Hilari l'any 1991. Antoni Miralpeix
	Publicacions i catàleg de la seva obra