|
La trompeta
Vídeos
Es l'instrument més agut
de la família dels de vent-metall. Les trompetes antigues tenien una
forma recte o una mica corbada. En el segle XVI, ja tenia l'aspecte que
te ara. En principi era simple i sols produïa un número il·limitat de
sons. Al final del segle XIX, es va idear el sistema de vàlvules. Les
principals varietat són la trompeta en si bemoll, que es la més
utilitzada en bandes i orquestres; - la trompeta
piccolo,
que pel seu registre agut s'utilitza per a interpretar obres barroques;-
la trompeta baixa.
L'embocadura de la trompeta, com la del
trombó, té una
perforació interior en forma de copa en U. Això contribueix que la
sonoritat de la trompeta sigui més vibrant, i menys càlida que la
d´altres instruments, com per exemple, la
trompa
El tub de la trompeta, que pot
ésser de diferents
aliatges (com per
exemple de coure) tret de la part del pavelló que és cònica, està
constituït per un tub cilíndric, fet que en combinació amb les
característiques de l'embocadura li confereixen a l'instrument el timbre
i potència sonora característica.
 |
|
L'origen de les trompetes, instruments als quals
des de l'antiguitat se'ls va assignar un paper militar o cerimonial pel
fet d'estar constituïdes per un tub bàsicament cilíndric, caldria
cercar-lo en els antics instruments de
canya, fusta,
etc. Un exemple en seria la
trompeta d'escorça.
Instruments metàl·lics
d'aquestes característiques ja es trobaven a l'antic
Egipte, però els
parents més propers de les actuals trompetes foren el
sàlpinx, mena de
trompeta curta dels grecs, o la
lituus, trompeta
llarga dels romans, ambdues destinades a un ús militar, així com en la
gran trompeta sarraïna, importada pels Creuats.
Amb una construcció inicialment
recta, en el
segle XV
s'inicien els intents, primerament amb una rudimentària
forma en S, que conduiran, ja a finals del
segle XVI,
a desenvolupar una tècnica més depurada que permetrà
enrotllar el tub sobre ell mateix, moment a partir del
qual l'instrument adquireix unes possibilitats tècniques
més destacades, amb l'afegit de cossos de recanvi que
permetien modificar la llargada de l'instrument i, per
tant, la tonalitat.
No serà fins al
segle XIX que
s'hi incorporaran els pistons, els quals permeten a l'instrument tocar
dues i mitja octaves a partir d'un sofisticat sistema que allarga el tub
principal mitjançant la inclusió de tubs complementaris Hi ha diferents tipus de
trompetes. Els més emprats són: la trompeta en si bemoll (instrument
transpositor) i, el més
familiar per a nosaltres, la trompeta en do (no transpositora).
|
 |
