Aspectes i elements que s’han de tenir en compte per ensenyar una dansa
-
Recollida d’informació de la dansa (nom, origen, data de
celebració, llegenda, instrumentada o cantada, text de la cançó…).
-
Materials que requereix.
-
Edat adequada per poder-la treballar.
-
Integració dins la programació de l’àrea d’educació
artística (currículum).
-
Proposta de treball, planificació.
-
Elements que es treballen en la dansa, tant a nivell
musical (compàs, fraseig, esquemes rítmics, melòdics,…) com a nivell d’educació
corporal (lateralitat, equilibri, coordinació…).
Procés d’aprenentatge d’una dansa
Introducció:
Presentació de la dansa. Parlar de l’origen, explicar el conte,
llegenda o història, cantar-la, parlar amb els nens d’allà, si algú l’ha
sentit, o l’ha ballat…
Audició:
Enregistrar la dansa, instrumentar-la o canta-la. Mentre
la escoltem podem picar les pulsacions, ballar-la lliurement, etc.
Preparació
a la dansa.:
Analitzar els blocs de moviment (parts que es divideix la
dansa segons els moviments i/o les evolucions pròpies i que sovint coincideixen
amb les frases musicals), amb o sense
components (el component és l’acció, el moviment o l’evolució curta que trobem
en un bloc de moviment, generalment al final, diferenciant-se del
conjunt) ; els punts de dansa (passos bàsics que fa servir la dansa), les
figures que hi trobem (rístols, girs…).
Tots aquests elements és important treballar-los mitjançant activitats i exercicis previs a la
dansa per a que els nens es familiaritzin amb ells i no trobin dificultat a
l’hora de ballar-la.
Ballar
la dansa:
El mestre fa una explicació pràctica del procés i després
la ballen tots.
És el moment de prestar atenció, corregir el que calgui,
i donar suport a totes es dificutats que es trobin
(tenir en compte el seguiment de ritme, el canvi de pes, la postura, la
coordinació, etc).
ELS ESCLOPS D´EN PAU
Dansa popular catalana, molt
estesa i coneguda. Té l’origen en un joc de segadors, els quals, asseguts a
terra en rotllana, s’anaven passant l’esclop mentre cantaven la cançó i en
arribar a l’últim vers, en lloc de passar-lo, se’l quedaven i el bellugaven al
ritme, per continuar immediatament amb el joc, però amb sentit contrari, la
qual cosa comportava confusions i la pèrdua de l’esclop d’algun segador novell.
Amb el temps es convertí en un joc dansat, protagonista en molts aplecs i
festes camperoles. Hi ha moltes variants de melodies, lletra i, sobre tot, de
maneres de dansar-lo.
Punts de
dansa i figures
. Salt amb els peus junts.
Posició
inicial
Distribuïts per l’aula, en
grups (de quatre a vuit nens), formant files, agafant-se per l’espatlla
del nen de davant.
Moviment
i evolució
Anem saltant tots alhora amb
els peus junts endavant. Fem els salts coincidint amb el temps fort de cada
compàs i en arribar a l’últim vers (trip i trip i trap) fem tres salts a
negres :endavant, enrera i endavant, per tornar a reprendre la marxa anterior.
Edat/nivell recomanable: Cicle Inicial de Primària
(6-8 anys)
|
|
Els esclops d’en fangaven, sant Joan triava gram,
sant Pere
li va al darrera amb el tripi, tripi, trap. |
PEU POLIDOR
Aquest joc dansat català el
podem trobar en diferents versions, segons l’edat a la qual vagi dirigida. En
totes les versions, però, les parts del cos són les protagonistes, adequant els
gestos a la lletra de la cançó. En nens
petits, mentre li cantem la cançó, li anem tocant i acariciant el peu, el braç,
el nas....segons la lletra de la cançó; en nens més grans podem ballar-la
tocant-se uns als altres les parts del cos quan siguin nomenades a la cançó, p.
e. Una de les versions, la que es creu originària, té un sentit eròtic: la
parella o bé la noia que hi havia al centre de la rotllana anava traient-se les
peces de roba, ensenyant la part del cos que es cantava, per després anar-se
cobrint actuant a la inversa. Es ballava per carnestoltes o en festes de caire
desenfadat.
Punts de
dansa i figures
. Galop.
. Picament a les parts del
cos.
Posició
inicial
En rotlle, agafats de les
mans.
Moviment
i evolució
Ens regirem per la lletra de
la cançó. Té dues parts que s’aniran alternant en forma de rondó: en la primera
part (primera estrofa) ens desplaçarem agafats de la mà i fent galop en sentit
contra horari; en la segona part (segona estrofa) ens deixarem anar i ens
desplaçarem tocant la part del cos nomenada a la resta de nens fins que torni a
aparèixer la primera estrofa on ens
agafarem una altra vegada de les mans i reprendrem la dansa.
Edat/nivell recomanable: Educació Infantil (3-6 anys)
|
|
Peu polidor de peu polidor de Toqueu-li el peu a toqueu-li el peu a la Margaridó. |
ELS QUATRE SABATERS
Amb la mateixa melodia hi ha
una versió que on la lletra tracta de quatre llauradors. Aquesta versió d´on es treu aquesta dansa, vincula el moviment dels salts
en el ball en la creença que el picament
a terra ajudava a fer créixer els vegetals.
La versió dels quatre
sabaters està més relacionada amb el joc de paper doblegat.
De tota manera, la dansa la
podem ballar cantant una o altre versió.
Durant els anys quaranta i
cinquanta encara es jugava i ballava en alguns pobles del Vallès i del
Barcelonès.
Punts de dansa i figures
Salt amb els peus junts.
Posició inicial
Grups de quatre, de manera
que quedin encarades les dues parelles. Agafats de les mans, els braços avall i
una parella més arrimada, fregant les panxes.
Moviment i evolució
En les dues frases musicals
(AA´), tot el grup va saltant alhora, caient al temps fort del compàs, amb els peus junts. Els qui estan a frec de
panxa comencen saltant enfora, i els altres endins, alternativament. El moviment
de saltar no para mai.
Edat/nivell
recomanable: Educació Infantil (3-6 anys)
|
|
Els quatre sabaters,
com treballen, com tredallen; els quatre sabaters,
com treballen pels carrers. |
VOLTA CAP AQUÍ
Aquesta dansa la ballaven els
xiquets de Collbató, al Baix Llobregat,
durant la vigília de Sant Joan, fent una rotllana al voltant de la foguera.
També es diu que es ballava
quan es veien ocells de pressa.
A França hi havia un joc
dansat, molt similar a aquest, que tenia com a objectiu espantar els ocells.
Com moltes altres cançons
populars, la lletra de la cançó fa referència a les diferents parts del cos,
que s´aniran picant en el moment que es nomenin.
Punts
de dansa i figures
Córrer.
Volta, picament amb les parts
del cos.
Posició
inicial
Formant una rotllana, agafats de les mans i els braços
avall.
Moviment
i evolució
En la primera frase musical
(A), el rotlle es desplaça en sentit contra horari, es deixa anar de les mans i
fa quatre picaments de mans. En la segona frase musical (A´), els nens, agafats
un altre cop de les mans, es desplacen, ara en sentit horari, es deixen anar i
fan quatre picaments de mans.
En repetir la primera frase
musical , els nens volten sobre sí mateixos en sentit horari i fan quatre
picaments de mans. En la repetició de la segona frase musical, fan una volta en
sentit contra horari i quatre picaments de mans.
La dansa va seguint aquesta forma, però ara el que anirà
variant és la part del cos que es pica o amb la qual es pica: peus, panxa,
cap....
Edat/nivell
recomanable: Educació Infantil (3-6 anys)
|
|
Volta cap aquí, |
PATATUF
Dansa popular catalana, que
es ballava al Baix Llobregat. S´en troben variants o
danses semblants al Penedès i al camp de Tarragona. Sembla que el seu nom
deriva dels picaments de mans que es fan a l´inici de
la dansa. Es tracta d´una peça per a ser ballada, no
va acompanyada de cançó.
Punts de dansa i figures
. Punteig, galop.
. Picament de mans, rístol, canvi de parella.
Posició inicial
Dues rotllanes concèntriques
de parelles encarades: els nens a l´interior amb les
mans a la cintura i les nenes a l´exterior amb les
mans agafant les faldilles.
Moviment i evolució
· En la primera frase musical
(A) es fan tres picaments de mans (equivalents a una negra cadascun), una pausa
(de negra) i tres picaments més.
. En la segona frase (B)
punteig, primer amb el peu dret, al costat, al lloc, al davant i amb els peus
junts, i després el mateix amb el peu esquerre.
. En la tercera frase (C) les
parelles s´agafen de les mans i el nen fa fer un rístol per sota dels seus braços a la nena, primer en
sentit contra horari i després en sentit horari, mantenint-se agafats d’ambdues
mans.
. En la quarta i darrera
frase (C´), les parelles es donen la mà dreta i fan una volta completa en
sentit horari, desplaçant-se seguidament en sentit horari i canviant de parella
per reprendre la dansa.
Edat/nivell recomanable: Cicle Mitjà de Primària
(8-10 anys)
EL BALL DE
Dansa popular catalana,
relacionada amb les feines del camp (antigament ballada només pels homes),
concretament amb el procés d’elaboració de la civada. Va ser una dansa molt
coneguda i estesa per tot el territori
català, la qual cosa comportà petites variants segons el lloc on era cantada.
Punts de
dansa i figures
Galop , punteig.
Gir, representació gestual.
Posició
inicial
En rotlle, amb les mans
agafades i avall.
Moviment
i evolució
En la primera i segona frases
musicals (AA) ens desplacem tot puntejant en sentit contra horari, i acabem amb
els peus junts i encarats a l´interior del rotlle.
En la frase B ens deixem anar
de les mans i fem l’acció que vulguem representar (llaurar, sembrar...) i
seguint la lletra de la cançó, en la quarta frase, ens donem un cop al pit i
fem mitja volta en sentit contra horari, quedant encarats enfora del rotlle.
En la quinta i sexta frases
(CC´) ens donem les mans i ens desplacem en sentit contra horari fent galop.
Reprenem la dansa repetint
tots els passos anteriors, però ara desplaçant-nos en sentit horari.
Edat/nivell recomanable: Cicle Inicial de Primària
(6-8 anys)
EL BALL DE
1. El ball de la civada, jo us el cantaré,
el ball de la civada, jo us el cantaré;
el pare, quan la fangava,
feia així, feia així;
se’n dava un truc al pit i se’n girava així.
“Treballem, treballem, que la civada, que la civada,
treballem, treballem, que la civada guanyarem.”
2. Llaurava.
3. Sembrava.
4. Segava.
5. Collia.
6. Molia.
7. Pastava.
8. Menjava.
EL
BALL DE SANT FERRIOL
Aquesta dansa és coneguda
arreu de Catalunya i és cantada i ballada des de molt antic, sobre tot en
ambients agrícoles.
Va unida a una llegenda, la
de Sant Ferriol:
Ferriol era capità d´una quadrilla de lladres, que es reunien després de cada
robatori a la taverna i acabaven ben torrats, fent apostes a veure qui podia sostenir l´equilibri fent uns
quants passos de ball. Al cap de molt temps, Ferriol va voler canviar de vida i
intentà fer canviar i convetir també a la seva trepa,
però, a més de no aconseguir-ho, li va costar la mort. El van enterrar sota una
bóta de vi de la taverna, que, des de llavors, no es buidava mai, i és que,
Sant Ferriol, en un acte miraculós, tocava amb el dit la bota. D´aquí la dita de “
A Besalú es venerva una relíquia del sant i per la seva festa es
celebrava un aplec on es ballava molt esbojarradament.
Punts de
dansa i figures
. Galop.
. Gir, postures i moviments
contraris.
Posició
inicial
Dos rengles encarats per
parelles, tots amb la mà esquerra a la cintura i el braç dret enlaire amb el
dit índex estirat (o bé en cercles concèntrics de parelles encarades).
Moviment
i evolució
El ball es desenvolupa a mode
de rondó, on s´anirà alternant la primera part (AA´)
sempre igual (excepte la última nota (compàs 8) que fa d´enllaç
i indica les noves postures) , amb la segona (BB´) que anirà variant les
postures.
En la primera frase musical
(AA´) tots fan una volta fent galop sobre sí mateixos en sentit contra horari,
quedant de nou encarats, però el noi agenollat i la noia de puntetes (compàs 8)
i resten immòbils durant el transcurs de la frase B i B´, excepte al
començament de cada dos compassos (compàs 10, 12, 14) que aniran alternant el
moviment contrari per romandre altra cop quiets; en els dos darrers compassos
(15 i 16), aquesta alternància s´accelera a ritme de negres, i en l´últim
moviment (16) quedarà la parella de peu amb el braç enlaire i el dit índex
amunt, preparant-se per reprendre la primera part.
Les següents evolucions de la
part B són:
-
Un girat d´esquena a la parella
i aquesta fent una petita torsió acostant-se a aquell;
-
Un obre els braços i l´altra
els encreua sobre el pit;
-
Un li pica les galtes a la l´altre
i aquest pica amb les mans;
-
Encaixen les mans.
Edat/nivell
recomanable: Cicle Superior de Primària (12-14 anys)
EL BALL DE SANT
FERRIOL
1. Era un pastor que tenia tres ovelles,
era un pastor que tenia un penelló.
Ara ve Sant Ferriol, ballarem, si Déu ho vol;
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.
2. Tots en tenim, de picor i de pessigolles;
tots en tenim, si som vius i no ens morim.
Ara ve...
3. Bé pots ballar, si no tens pa i botifarra;
bé pots ballar, si no tens per manducar.
Ara ve...
4. No en tastaràs des del nas fins a la boca;
no en tastaràs de la boca fins al nas.
L´HEREU RIERA
El ball de l´Hereu Riera, també anomenat en alguns indrets ball de Bastons (pel fet d´utilitzar-ne dos situats en creu a terra), és un ball
prou conegut a tot Catalunya.
És
un ball de gresca, amb un cert aire de competència en el qual es posa a prova l´habilitat i enginy del ballador que ha de ballar per
damunt dels quatre angles d´una creu situada a terra,
formada per dos bastons i damunt d´un got de vi, amb
gran lleugeresa i enginy per tal de no fer caure els bastons. Si el ball surt
bé, en acabar, el dansaire es beu el vi i resta com l'heroi de la festa. Si no
ho aconsegueix, paga el beure de tothom i passa a ballar el següent
contrincant.
El nom del ball té relació
amb el text de la cançó popular en el
que hi figura com a protagonista un personatge anomenat Hereu Riera. La
llegenda relata la promesa que feu l´Hereu Riera a
una imatge del Sant Crist si retornava la salut a la seva estimada. En veure
satisfet el seu desig i portat per un esclat de joia, el minyó posà la creu del
Sant Crist a terra i començà a dansar al seu voltant.
El ball pot ser ballat
individualment o amb grup. A continuació s´exposa la
versió ballada en parelles.
Punts de
dansa i figures
. Pla encreuat
. Pla encreuat saltat
Posició
inicial
Parella encarada amb la creu
de bastons enmig dels dos. El noi amb els braços a l´alçada
de les espatlles i la noia agafant-se les faldilles.
Moviment
i evolució
En la primera part musical
(AA) els dansaires (noi i noia) fan punt
pla encreuat, començant amb el peu dret, davant el braç de la creu corresponent
(extrems oposats). Acaben amb els peus junts.
En la segona part (BB´) fan
sis punts de pla saltat per sobre la creu: peu esquerre a l´angle
inferior esquerre, peu dret a l´angle superior
esquerre; peu esquerre a l´angle inferior esquerre;
peu dret a l´angle inferior dret; peu esquerre a l´angle superior dret, peu dret a l´angle
inferior dret. Es repeteixen aquests passos fins a l’últim compàs de la frase
B´, on es desplacen amb quatre passos en sentit horari cap al braç següent de
la creu i acabant amb els peus junts.
Es va repetint aquesta
evolució en cada braç de la creu fins a voltar-la tota.
Edat/nivell recomanable: Cicle Superior de Primària
(10-12 anys)
L´HEREU RIERA
Per a Sant Antoni grans balles hi ha;
Per a Sant Maurici tot el poble hi va.
Tralarala, tralarala, tralalarala.
Tralarala, tralarala, tralalarala.
N'hi van tres donzelles, són de l'Empordà.
L'una diu a l'altra: -I a
tu qui et traurà ?
Tralarala...
Anem, donzelletes, anem a ballar,
Que l'Hereu Riera ens hi farà entrar.
La primera dansa la'n treu a ballar,
La segona dansa la nova arribà.
A fe, Hereu Riera, bé pots ben dansar
Que la teva aimada a la mort n'està.
Davant d'un Sant Cristo se'n va agenollar:
-Torneu-me l'aimada que a la mort n'està.
Al cap dels nou dies Maria es llevà;
A les set setmanes es varen casar.
BIBLIOGRAFIA
-
El
sac de danses. El Galop. Editorial Altafulla.
Barcelona. 1996
-
El sac de danses. Punta
i taló. Editorial Altafulla. Barcelona. 1984.